Ho has de llegir perquè la Conxa es un personatge que es fa difícil no estimar. Es  com si l’avia ens narres en un llarg monòleg la seva historia tot gronxant-se a la vora del foc.   La Conxa, intel·ligent, forta i sensible, en canvi no es capaç de fer valer la seva voluntat. Des-de la primera frase: “Es veia prou que a casa érem molts. I devia de sobrar algú”, la seva vida serà un seguit d’acoblar-se als desitjos aliens i a les circumstancies. Se sent com una pedra de tartera –podríem dir “like a rolling stone”- que només es pot moure per un impuls extern.

El paisatge que ens descriu la Conxa va de la duresa de la vida rural, que pot manegar, a la injustícia de la guerra i l’amargor de la postguerra. L’assassinat del Jaume talla el fil que l’hi permetia entendre els nous temps i els seus fills ja son d’una altra època.

Ho has de llegir per que el català del Pallars, que es el de la Conxa i també el de Maria Barbal, es una delícia i dona al relat una autenticitat insuperable.

I per últim, per que es una història completament actual, la del desarrelament d’aquells que es veuen obligats a deixar allò que els es propi per enfrontar-se a un món que funciona amb regles diferents, sense les eines per adaptar-se als canvis.

Molt emocionant i autèntic.

Comprar llibre