Junil ha de fugir de l’imperi romà i s’endinsa en les terres dels bàrbars. El seu viatge em fa pensar en l’Odissea i també en els antics westerns.
L’Odissea per que Joan Lluis Lluis fa d’homèric narrador que ens “diu” la història/llegenda com si fos un conte a la vora del foc. També hi ha els companys, les troballes del camí i el destí del viatge, la cultura, sublimada en la poesia d’Ovidi, el gran poeta romà desterrat a la fi del mon.
També un western, colons en carretes en un viatge de l’esclavitud a la llibertat amb destí a Califòrnia, una altra fi del mon.
La por es omnipresent, als elements, als animals salvatges, als deus, però sobre tot als homes, sempre disposats a robar i esclavitzar.
En resum, es un viatge d’auto descobriment que comença una noia i acaba una dona, a on la llibertat i la cultura es contraposen a l’esclavitud i el poder.
Gaudiu de les aventures de Junil tant com jo.

Deja un comentario