A les dues seran les tres
Sergi Pàmies
Sergi Pàmies i un servidor varem néixer el mateix any. Vull dir que, amb orígens i circumstàncies molt diferents hem compartit el mateix moment vital, per exemple, el dia que va morir Franco, o quan llegíem la columna de Manuel Vázquez Montalban, o el 17 d’agost de 2017, dia negre a Barcelona i Cambrils.
Per tant, llegir «A les dues seran les tres», independentment de les proporcions de ficció i d’autobiografia que el componen, em genera una doble perplexitat:
Primerament, ¿com hem arribat fins aquí?, els sentiments del noi de quinze anys i els de l’home de trenta ja no estan al nostre abast, o potser només com a part d’un relat que és la nostra pròpia vida, reflectida en el mirall deformant de la memòria.
En segon lloc, ¿Què farem d’ara endavant?, podem viure el moment com preconitzen els apòstols de «viure el present», o per mitjà del relat, indagar qui érem per aprendre qui volem ser.
Deu narracions breus. Recomano assaborir-les d’una en una, a estones perdudes.
Comprar Amazon
Comprar Casa del libro
Josanlecturas 
Deja un comentario